Aquesta sinopsi es basa en l’article complet disponible aquí: article.
Aquest article ofereix una anàlisi de les dinàmiques presents en la traducció a l’anglès d’obres xineses d’Humanitats i Ciències Socials contemporànies entre els anys 1989 i 2019, tot identificant diversos factors socials, (geo)polítics, econòmics i intel·lectuals que impulsen la traducció i la circulació d’aquestes obres.
L’anàlisi es fonamenta en una base de dades pròpia que recull informació bibliogràfica sobre 256 obres xineses d’Humanitats i Ciències Socials traduïdes a l’anglès i publicades durant el període 1989–2019, incloent-hi dades sobre traductors, materials paratextuals i organismes finançadors.
A partir de l’anàlisi dels àmbits temàtics d’aquestes publicacions i dels seus materials paratextuals, conjuntament amb els contextos en què van ser publicades, aquest article identifica les dinàmiques presents en diferents períodes. A partir d’aquestes dades, es determinen les següents tres fases, cadascuna amb dinàmiques específiques de traducció:
(1) Els títols publicats a principis dels anys noranta estan marcats, d’una banda, per les conseqüències del moviment de Tiananmen del 1989 i la seva repressió per part de les autoritats, i solen tractar la naturalesa autoritària de l’estat xinès davant un suposat impuls democratitzador. Això es reflecteix en la selecció i traducció d’autors vinculats a aquestes protestes o que hi van participar, i que apareixen caracteritzats, en diferents graus, com a “dissidents”. D’altra banda, encara que relacionat amb aquest primer tema, s’identifica un nombre considerable de títols que aborden qüestions socioeconòmiques. Molts d’aquests títols reflecteixen la influència de la “teoria de la modernització”, que va viure un ressorgiment a principis dels anys noranta després de la fi de la Guerra Freda, i que portava un conjunt de pressupòsits prescriptius sobre el camí de desenvolupament econòmic, social i polític que països com la Xina haurien de seguir per sortir d’un sistema autocràtic.
(2) A principis dels anys 2000, la participació creixent de la Xina en l’economia global, amb la seva adhesió a l’OMC l’any 2001, així com el seu ascens en la política internacional, van generar una certa urgència per comprendre el país d’una manera més complexa i en els seus propis termes, més enllà de les limitacions del paradigma de la modernització. En aquest sentit, la publicació de traduccions panoràmiques generals del camp intel·lectual xinès es pot considerar com un intent d’entendre el desenvolupament social, polític i cultural propi del país. Algunes antologies i col·leccions d’assajos d’intel·lectuals xinesos publicades en aquest període presenten un repertori de noms i textos com una manera de compensar, de manera concisa i introductòria, aquest buit de coneixement. Aquestes panoràmiques de l’escena intel·lectual i acadèmica xinesa van obrir la porta a interaccions més significatives amb alguns autors durant aquella dècada i els anys següents.
(3) Durant la dècada del 2010, les dades mostren un canvi sense precedents tant en termes quantitatius com qualitatius. D’una banda, el nombre de títols experimenta un augment considerable. A més, mentre que la majoria de les iniciatives de traducció en dècades anteriors provenien d’editorials i editors dels contextos receptors, s’observa un nombre creixent de traduccions i publicacions que responen a iniciatives sorgides des de la mateixa Xina, en molts casos amb el suport financer d’organismes de la República Popular i en col·laboració amb editorials consolidades d’Europa i d’Amèrica del Nord. Aquestes publicacions formen part d’iniciatives més àmplies que busquen projectar internacionalment la producció cultural xinesa, així com obtenir una legitimació ideològica a l’exterior. Aquestes traduccions assenyalen l’estatus consolidat de la Xina com a agent geopolític amb la capacitat financera i el capital polític per impulsar aquestes iniciatives. En termes qualitatius, això implica una diversificació d’autors i temàtiques, així com la publicació de títols que no responen a les dinàmiques i interessos del context receptor, sinó a les agendes internes de la República Popular i als seus propis interessos en la promoció de determinats temes.
És important subratllar que, tot i que l’aparició d’aquestes tres fases segueix un ordre cronològic, això no implica que el discurs i les dinàmiques predominants en una fase siguin completament substituïdes per les de la següent. Al contrari, s’acumulen i se superposen al llarg del temps.
Aquest article analitza el context d’aquestes tres fases de traducció, mostrant el paper mediador que juguen les dinàmiques socials, geopolítiques, polítiques i intel·lectuals dels contextos d’origen i de recepció en les iniciatives de traducció, tant en la selecció com en la recontextualització de les obres traduïdes. L’anàlisi de la traducció i circulació d’obres xineses en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials ofereix una perspectiva de la traducció com a procés interconnectat i multidireccional, modelat per forces locals i transnacionals.
